Placidesa

Vorejo les moles llunyanes,
que esmolen l’escuma que s’adorm
deleitosa o ensopida, damunt l’estora marina
perfumada d’abril.

De la mà al dit,
del dit a l’anell,
de l’anell al posat reflexiu,
amb els ulls resseguint l’or,
mentre dubten els silencis
en el gest mateix,
i sospirar excusant viure.

Vorejo un altre pensament,
com abrigar arrels de flors
en les torretes del terrat
i esgotar la suor i la llum diurna,
costejant l’endemà de la mirada,
sense ja res més a fer.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s