Cops

A vegades els poetes
se salven amb ocurrències
satisfetes i distretes.
I jo em demano,
paraules exactes
com una empremta encaixada en el terra,
o les visions pròpies sota les parpelles,
per defensar-me d’un cop de tristesa
quan la teva menuda mà
m’acarona la pell, el braç
o potser l’esquena,
amb la ira enganxada
amb cola roja
damunt la pell,
ventre i bressol
d’una pena ínfima i gegant
que sense ocurrència plores.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s