Et dic

Expresso algunes paraules,
entrades secretes per
les seqüències de tot esguard
dedicat, esvaït, sensible, compromés,
per la pell solcada de la matèria
històrica que s’empassa les hores.
I allà dalt, expremo les esmenes
de tot el que aturo o em detura avui,
i del que, com un gos rere el seu amo,
voldria fiançar,
com les traces de la pluja llepant
els carrers d’una ciutat poruga.
El poc que dic,
des dels silencis escanyats
per ser el que són,
i acuitant les entranyes que arrossego,
m’envermelleix el cutis que raona
i s’estremeix, en el pit,
penetrant els delits pregons.
Et dic… et vull.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s