Gotes acolorides

He begut d’una font de gotes tòxiques
en les nits del dies,
mentre vagava per les pàgines del meu llibre.
He dissimulat, així, dòcilment,
la crua aparença del que és soportable.

Feble i reeixida amb l’acer
del vidre i el raïm,
no he comptat les ungles
que es desfeien en esgarrapar
els silencis dels dols sense plors,
dols d’aigües acolorides,
de veritats volgudes i esvaïdes.
Conscient i cansada,
em furgo de nou.

Plou del cel vermell,
però jo sóc a la llar
per uns instants,
a recer dels oblits
en cap cas inofensius,
però no del mirall
curull de fissures
en el que m’abandono
sovint distreta,
mentre el pit dansa
orfe d’un somriure.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s