Geranis

Comprendre, ara,
emboirada i capficada
pel satèl·lit  lluminós
de la meva habitació;
Entendre-ho, avui, quan
se’m suposa la sensetesa
d’una mitja vida forjada
que m’assenyala en el camí
i amb un gest em diu ets tu,
així penses, sents, vius.
Saber-ho…:
la meva llar no serà
ja mai de dos en construcció;
Una mida irressoluble aquesta,
com quan em sé sense remei, mestressa
del meu cotxe amb vint anys d’asfalt,
sense condicionaments i
un mirall esquerdat i esllangueït
per l’ira d’una puntada en la nit;
o propietària d’un pis menut,
apedaçat amb goteres i fissures de maons,
per on els nens apressadament es van fent grans.
Concebre-ho, com un rictus tatuat en el rostre,
com un núvol de suor que degota crueltat
és depurada sensatesa.
Malgrat tot, he pintat les dues parets del terrat,
una blanca, verd pistatxo la del davant,
i he endreçat unes lleixes de fusta maquillades
amb testos de colors, carbassa, rosa i festuc,
on hi onegen geranis de colors,
i en una taula emparada per cadires
hi he desat esgarriades les ànsies
d’una vida i d’una mesura.

Anuncis

2 responses to “Geranis

    • Ei!! Interessant q hi siguis!! Gràcies pel comentari. A finals de novembre, si tot va bé, presentaré un llibre de poemes. Només em faltes tu allà present. Saps on el presenro, a l’escola d’art da Vinci. Recordes q en alguna ocasió m’havies vingut a buscar allà x aquells nostres 16 o 17 anys? Tinc encara en una prestatgeria, a recer de tot, els teus poemes d’aleshores. Un petó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s