Innocència

Com una arrel primerenca
submergida en un oceà de ciment,
així, m’he fet nua davant d’elles.
Com una façana de seda,
del tot exposats els pits, el sexe,
els paratges inèdits i closos
d’un cor esbatanat i dòcil, vaig suplicar.
Com una flor descreguda d’avui,
m’inflingeixo no admetre la mesura
dels mots que no són meus,
i en l’altar de les ofrenes,
hi espurnegen aquells desitjos,
tot esperant la mort.
Com una tija bategada pels corrents,
m’apuntalo amb les despulles
d’avideses desvalgudes,
dins els fragments dels mosaics sota els balcons,
i hi veig passar la ingenuïtat quan em revé.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s