Punt i seguir

A la tarda, cap al tard,
recorrent els carrers,
i deposada la feina en els ulls,
amb una passa rere l’altra
i música a les orelles com a custòdia,
m’apresso per retrobar les criatures
a casa la mare.
Em vénen al cap les subordinades
com un mapa estelat de tot el camí:
els teus cabells, les subtils mans dels nens,
la besada de la quotidianitat
extingida per l’onada dels dols,
les aromes perdudes de la transversalitat
d’unes arrels glaçades cap als pols…
I mentre, voldria fondre els relatius
per sembrar els punts i florir,
allà on la durada esgota
les paraules del cos i la pausa
brolla només, ara, com una alenada.
I en la demora de la foscor,
quan els dits de la nit
m’emboliquen el tors atemperat
i el clatell poruc,
com una amant que s’ofereix
exhalant-te l’amor pessigat al so,
els punts es persegueixen…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s