Esperar

Em faig gran,
vaig estimant la mudesa
prostituta dels batecs.
Em faig gran,
allò que espero s’acompleix:
saber aquest zero pausat,
i en el mirall
les meves sabates
que desfan l’estora,
des del meu niu de nens
fins a la primera llar
on descosia botons.
M’enamorava el so de les petges
i les llambordes de sorra s’estremien
fermant-me les pors.
Em faig gran,
ja no procuro el semàfor verd
de les estacions;
m’aturo en el vermell,
i em recullo sota
les branques florides de març.
En els prestatges, hi bressolo el demà.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s