No desatendre la claror

Porto les mans matisades de temps,
embolicades amb un fil d’amor
sense sorolls.

Amb un gest generós dels meus dits,
franc ara el palmell, eixut i
mancat d’aquella humitat sense instruir,
em reclama les històries d’un ahir
que els meus ulls van desar
glaçades dins els teixits.

I els batecs em descriuen, avui,
els carrers desvestits
d’un cos de culte,
amarat per les nits
i aquells silencis temperats,
ofegats en les primeres aigües d’abril.

No desatendre la claror,
aquest és el nostre do
que per dins la pell se’ns fon.

Advertisements

2 responses to “No desatendre la claror

  1. Aquestes mans embolicadeds amb fils d’or escriuen poesia, sentiments, llums, ombres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s