Sentir

Tremola la timidesa,
com el cos eixut d’una amant
un instant abans de sufocar la queixa,
petjant el sobreentès amor
damunt la pell.

És la tendresa del joc,
la colpidora imatge
de cloure la mà
amb els dits lleugers
arrossegant les parpelles,
la galta i la calçada d’abric,
el nom del que es cou endins?
O potser, no delir ni el temps ni l’espai
dels llits vesprats adormint el cap
en l’entrecuix;
o no permetre al traç
dissimular els tons
d’una complaença sostinguda?

Els matissos de totes les estacions
destorben els senyals impresos
d’allò que deliro per anomenar en el sentir.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s