Pausadament

Fregant sense saviesa l’herba
d’una carena clapada
per l’entonació indecisa de la tempesta,
el poltre es detura carregat d’embranzida.
Reposo i aboco el combinat damunt la vida:
els enginys que transiten el cos sota la pell
i el muden de vestit
cada batec del temps,
i la tenaç seqüència gairebé en dol
que les paraules emmirallen.
L’animal busca la mare,
i sense recer,
empaita l’horitzó
i es llepa ell mateix.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s