I no et deixaré d’estimar

Quan tot just vaig saber-me dona,
paridora ja, atemorida
pel primer vol de la tardor,
nua i gestada d’amor;
allà, et tenia ben apresa
i et resseguia de memòria,
tatuant amb el relleu dels meus ulls,
el fil de la mirada
i el no et deixaré d’estimar,
en l’olor desclosa pel desig.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s