Poesia

Premo entre els dits
una altra burilla
en el vidre sorrut;
i mesuro el fum
que escanya l’alè erudit.
On és Homer?
Que eixuta la narració cromosòmica
bressada pels camins de la ment!
Sobtada i sense dimensió,
la paraula desgastada per la prosa
em devora les pauses,
i esberlada la llum, la primera,
descriu, aparentment, el vers.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s