El joc

No crec en allò que retorna,
en l’aigua inmortal del filòsof;
jo que arrossegaré els meus dies
i jo mateixa els dissoldré,
més enllà dels fruits
pretèritament desfullats,
confosos, per al gaudi
d’una invident devolució.

Nodreixo el dubte que voldria cert,
que el que resta és molt,
potser el nombre mateix
del que ja m’he empassat.
I l’endemà, reciclar
l’entusiasme expert,
per revenir en aquell esclat parell
del poema d’ahir,
i ser mare, àvia i dona
encesa,
llevant petges,
ensinistrant el vol,
lleuger,
pels esculls no nats
dels meus conreus.

Una criatura emplena
una galleda i es distreu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s