Pedres a les butxaques,
definitiu gest per distreure la càrrega.
Passejo,
malgrat el pas estripat i atent,
com ens correspon atiats
pels sorolls, les nafres i la son.
En els voravius,
em floreixen horitzons;
en voldria fer un núvol de rosada,
però, les hores se me’n riuen,
brandades pels semàfors
i m’ofereixen besar un alè
rere un altre,
còdols en un farcell
que no m’emportaré.
Pedres a les butxaques,
definitu gest
per abandonar la càrrega.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s