Allà on un pollancre sedueix la lluna
i el vent emmudeix, sol•lícit, per no destorbar
l’acte d’il•luminar la pell
d’un cos condemnat,
una fulla cau en un jaç d’anelles
acoblades i es bressola
dins la flama
més roent,
i amb la certesa d’un satèl•lit,
allibera la tendresa.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s