He negat la compassió
amb l’aigua de bressols indigents,
de llits escarransits,
de besades senceres en llavis oberts,
en màscares, per col•lapses de dol,
retocades.
Una pell novella devorada
per cares en la finestra;
un sifó per dissimular
el vertical sofriment,
blanes soledats per carrers
desvestits de nua tebior,
una ciutat retinguda en la nit.
Indiferència.
Descabdellant el farciment del turment,
nodrida per favors aliens,
compadiré.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s