Pregonar amb la ment
el cabdell de les fondàries,
aïllaments que s’estrenaven
bastint coneixement.
Visc en un castell,
un vitrall de pensaments
em gebra el setge
de les pells,
penúries ventrals,
amenaces ingènites
per a aquesta presència
de migjorn.
Alleujo l’agrisada argamassa
i les paraules impassibles.
Recomençar el cos,
desfer murs i llars,
un desig ineludible
de sentir,
destriar els teixits
de les matèries.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s