Gairebé no sóc ja el vel,
pedra,
inútil porositat
entre cavitats
embassades
de rius interns.
Sang i sang
en les ribes,
foresters camins
i inèdits jocs,
riures o dols.

El teu pit, mare,
no m’esgarria el nom
del bes que és
o de la ferdida
que fóra.
Restitueixo l’escola,
revisc nafres i cos,
veig,
hi torno,
hi torno,
hi torno,
sento.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s