L’estació és buida
de parpelles amants,
i jo els ulls esgarrats
que poleixen
amb carícies els bancs.

M’ajec,
copulant amb el glaç,
escorrent el mal,
i abandono temps,
imagino ingenuïtat.

L’estació mai és
del tot plena,
i jo i tu, i tu i jo,
em fa de llar aquell mirall.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s