La casa és freda,
no hi ha metàfora;
expira
l’absència dels nens.

Un pom de dona
descriu
la façana del desig,
revestint l’amor.

És real,
els ocells, l’estufa i jo,
enterro els condicionals.

Lletres callades en el llit,
i en els dits, el traç inodor
que adoba el clos.

Una llàgrima cus el càstig,
vol enfilar futur.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s