Vessaria el gest sencer
de les aromes d’amant,
sobre el jaç de la memòria.
M’avindria a esculpir,
amb aquesta
màcula,
una forma indecisa,
distant de l’argila llevada
pels dies,
mancada d’encaix ni bestreta.
Em lliuro, sí,
a ser escultora
sense matèria.
Advertisements
