De trànsit pels cossos
sense ombres,
aparences.

En aquesta nit de fang,
amarrada en la flassada
i acoblada pels desficis
quotidians,
gesto un brunzit
que em dignifiqui.

De trànsit pels llavis
amarant un dol
que instrueixi un altre.

En aquesta estança,
dissolt el dia,
sóc una captaire
en l’horitzó.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s