Desllotjar el celler,
no esberlar budells,
i amarar el vers
amb vidres inodors.

Ja no reposar cendra
per neutralitzar desficis,
tan sols entelar el no-res

I exhaurida la primera pell
a l’abast dels amants,
mudar cap a una incògnita,
mudar cap a la terra
abrupta i el mar serè.

Amargament,
m’anomeno rehabilitació.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s