Imagino cotó fluix
a tres mil passes,
oferir pecats sense condemna,
batre els palmells
i enfarinar un amor
amb esmorzars, pell duplicada,
i prosa
amb només comes.
Imagino aquesta forja
mentre sóc a port,
en la drassana de migjorn,
desballestada,
nua i sense sexe,
llepant-me traus amb fermesa,
i proveïda de poemes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s