Perseverar a l’abric
de jaquetes sense cos,
semblava evident,
destí i remolc.

Resistir l’anèmica pulsió
quan l’apàtic encalç
del riu,
no em diu dona
ni defectes de bressol,
és posar a escena temps,
i descolorar amb lleixiu
atuells i llençols.

Fer-se volum i pes,
camí,
només.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s