Tatuatge

imageDeu fer sis anys, en el moment de trànsit cap a l’estat civil de divorciada, vaig tornar a adquirir i llegir l’emblemàtic assaig de la Virgínia “Una cambra pròpia”.
Avui, fa pocs minuts, he pres de nou el llibre i l’he obert i fulletjat. Una data a la portadella, “maig de 2008”. I custodiat entre les seves pàgines un full mal plegat en el que s’hi reflectia el decàleg “consejos para el cuidado de un tatuaje”. He recordat sense dilació, el tatuatje, l’indret i el moment del pecat. Va ser l’última sessió de tatuatge d’un mes de juny molt calurós. En aquell indret fosc i estret del carrer Galileu, quan el tatuador va tancar la porta i va abaixar les persianes de la botiga, mentre m’explicava que ja era hora de plegat malgrat encara li quedava un tatuatge, vaig imaginar-me víctima d’una violació a mans d’aquell home alt com un ieti, encatifat de vida per tot el seu cos. Fruit d’aquells pensaments, el dibuix en la meva pell va esdevenir-se lleu. No vaig fer cap peregrinació a Montserrat, em vaig tatuar. Desitjava d’allò més deixar petja i senyal d’aquell pas, d’estar-hi arribant. Divorciada.
No havia recordat més fins ara la relació històrica entre la lectura de la cambra de la Virgínia per part meva, el juny del 2008 i aquell tatuatge.
La primera vegada que vaig llegir el llibre, devia tenir quinze o setze anys. Segurament, perdut per casa els meus pares, vés a saber per què, el vaig trobar, una d’aquelles tardes d’avorriment adolescent, un avorriment que semblava tenir color existencial. Aquell exemplar em va fascinar. El títol, el nom d’una dona a la coberta i l’edició van tenyir la tarda de dona, de la dona que ara sóc. Aquelles lletres van ser el presagi d’aquesta tarda d’avui, entre fills, cridòria, plats a l’aigüera, la secadora que roda, la singladura, deserta de volguda companyia; averany també, d’aquell tatuatge. En alguna de les meves llars, Virgínia, una cambra pròpia com la que tu imaginaves. La cambra pròpia, però, mai fins ara. Jo amb el text de nou a les mans, en la fermesa d’aquesta soledat i sòlida, sóc aquesta cambra.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s