Res sobreeixeix

Res sobreeixeix.
Em reconec rodona,
malgrat penúries xopen
les etiquetes que m’abillen.

Vaig apilonar en les vores
ampolles i burilles
i sobralles.
No eres tendre.
I la llengua guardada,
ben teva,
és vexació.

Rovellades,
les cuixes intransitables,
i la cloenda del temps.
Res no s’atura per negligir
un tremolor.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s