Esbós, primer

Posted on febrer 27, 2014 | Deixa un comentari

Ara que em tens tan apresa,
ja no et xuclarà la meravella
que et feia de corda
fins al meu ventre.
Amb les llàgrimes
resseques a terra,
i un calaix d’hores
desllaçades,
em doblega el plec
de l’expertesa.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en poesia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

Gravatar
WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. ( Log Out / Canvia )

Cancel·la

Connecting to %s