Estranya vida

Sóc una veu que salpa,
que s’esquitlla nafrada
de les dàrsenes d’instruccions
autòmates
que ens envaeixen,
de la vida
meva,
cavant sepulcres,
apresa.

Sóc el glop que rebla
entranyes,
eixam de diccions extremes,
vetust sabor d’insípida harmonia,
errada unió de faig i sento.

No maldo cos ni llit
abandonada.
Em cauen sexes
en l’albada.
Les nits emmudeixen
la canalla
i una saó iniciàtica
m’ofega.
Desaprendre’m.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s