Sense consol

Voldria topar amb l’ànima
d’un matí qualsevol,
en el que la pluja se m’asseu
en la tassa,
i les seves escletxes m’esborronen
les arrugues que una fiança
obligada
m’ha empenyorat en la cara.
No et podré oferir les petges
d’aquest plor diví
que m’ha clos els plecs
d’on ha bramat la font
tots aquests anys.
No,
no hi haurà cap
amor plagiat,
ni cap balder alè
que retorni.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s