Succedanis

Aquesta escorça caniculada,
fusta abandonada sobre un jaç
de bosc mermat d’oblit,
va palpejant l’ocàs.

Aquesta pell
s’allita
amb l’anell
i el dit,
imaginaris.
Joguineja
entre succedanis
rendint gota a gota ingenuïtat.

M’he retrobat dins el teu rostre,
un paraigua de marbre
corsecat,
i la galta, compassiva,
s’ha afigurat
en el bressol de la mà
com si fos una ofrena, una flor.

És un encert no salivar-me,
setí en el llenç,
escup amor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s