Encara sense nom

Que les pedres m’han embolicat
i sóc obsequi per a tactes,
poc més
que un ble encès unes setmanes;
que una greugesa t’acuita,
gemma,
com si jo creés
pronom primer
i fos el broll
que pregona pena;
que el tot i el no-res,
m’infanten l’aqüífer
on s’encasten els poemes.
Que el vers m’empara.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s