La darrera avidesa

M’és evident, com la llum
que clou la fosca,
l’única regalia
que la vida em deu:
de tu,
sense línia ni exacta fonació,
adorar-te’n pell, gest i totes
les entranyes,
beneint la plana
davant la caiguda del sol
com si el temps fos sobrer,
i rebre’n el reflex.
Mel i paladar etern.
Se’m fendria el cos,
branques
arrels,
propedèutica davant la mort.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s