Llar

Els ulls en la flama
i el foc el·líptic
del mirall que encèn
el ble de gas
d’una estufa
davant meu;
amorosa
emanació.
La llengua aflama
fibres de carn crònica
de desig.
Dansa la pluja
percutint les sabates
en el sostre sintètic.
Mai no sé si
canta bressol o espaordiment.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s