Tempestat

Quan la pluja traspassa
la fosca
i metralla la volta del meu cel,
em prenc la carn de dins,
seda vermella,
i m’ungeixo amb soledat
aquell batec
que per a mi
etern serà.
El cor va sol,
funest enginy,
i si se’ns confessa,
identitat.
Bombes des dels estels,
si em veneressis
seria
la boca muda
d’aquest terror.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s