Revelacions

Ahir se’m revelava.
De tan a prop
que una daga dedins
m’esbudella
allò que visc.

M’escolto analfabeta,
com la llum que batega
estrenant els ulls
anomenada l’alba.
Vaig néixer eterna,
i tu.

Només en sé de la vida,
del ventre al ventre;
de la mort, en cito el nom
quan no sóc jo.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s