Com tu

Aquella poesia
petja el buit del traç,
coltells que no espurnegen sang.
Aquella,
venera l’absència inexcusable
i la reprodueix, inexcusable.
Et sol·licito les còpules.

Ets tu
qui tros-seges l’ordre
i allargasses neu
entre                              paraules
nosaltres

Jo sóc
qui no desitja afixar grafies
malgrat l’enyor
Obcecada
devores menges
La saó
en taules foresteres

Aquesta,
arrapar-te la muda que no et muda.
La meva,
que les ungles em pesin
com lletres d’un sol vers
que en néixer m’enterra.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s