Carn de pauses

Potser no vas tenir-ne cura
mare,
potser mare natura,
o energia,
deïtat que avui ens aferma
distracció,
però no em vas cisellar amb pauses.
Rebento el temps,
m’encapso frígida de flors
per restaurar-me,
i mentre, notifico a les entranyes
mudeses,
extesa al llit,
eixuta al tall.
Evacuant-te en les paraules,
se m’ocorre
col·lectar la llera
d’un somriure
i ocultar-me.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s