Miratge

Una passa rere una altra
esclata la nit.
Llueixen els motlles de les sabates
quan escorten els esquixos del cel
encés,
mentre noto la ciutat
honesta.
Les parets, glacials,
i el llit fa
per retenir-me;
no conté l’almoina
de les natges cenyides
que li atorguen calostre
i simetria.
No és un miratge,
que de tant en tant,
aprestada tu
davant el meu cos,
cavalqui la vida.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s