Aquella dona que apaivagava decències

Les cames i els braços alçats,
ferms,
mig cos flonjo,
el cor reposa a l’estòmac
i els pits s’arrosseguen
deslletats cap al ventre.
Sóc aquesta dona,
només aquesta.

El rostre furga
entre altres rostres,
la irreductible tebior
que transportada a la pell
s’anomeni
fractura de cos
per l’envit dels ulls
foradant el sexe.
Espero el puny,
endins, de la tendresa.

Només aquesta,
sóc aquesta dona
de qui m’enamoraria
per dur-li les maletes
en aquesta terra.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s