Tempus fugit

El menyspreu per les hores del dia,
restava encassellat en les nocturnes
mudances d’unes volves de somriures
davant una pàgina en blanc,
quan la llet de la mare encara ensumava carn.

No hi ha passes per a aquesta faiçó
d’arrugues que s’esberlen
per l’esperma impúdic
d’abandonar l’infant quan s’alleta encara.

Mai lliuraré cap maridatge
de dona amb dona que erigeixen llar;
vaig abdicar
i ara acuito els altres assolaments,
asseguda al bar
prop de brogit,
com un descuit del temps.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s