Escèptica

Vint hores de vigília
i de nou el tou dels dits
perseguint metàfores escèniques
i aparracant fonemes.

Servo la vetlla, Jaume,
la del desembre,
poeta sense llera
entre poetes,
callada en el lavabo
jurava…
vida de vespres,
rescindir les burilles,
derogar totes les copes.

Aleshores,
ja no em captivava
la son de la cadira.
Amor, adéu.

La primera
paraula
és una farsa.

Vint-i-quatre hores de vigília.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s