Humitats

Quan l’olor aspre
de la humitat madura
degota rebava de precarietat
dins els meus murs,
sense imatges
ni afegits de síl·labes,
em rebolco en el morter.
Bullofes de calç
amb ferum de tristesa.
Sóc una,
vertígens sepulcrals
davant de tanta prosa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s