Sola

Ser plor de llum o un polsim de pell
que habita l’espai.

Entretenir la mirada de l’entrecuix,
curullar l’ofec de ser posseïda per l’univers,
delir per acompanyar-me de carn
sadollada amb bava tendre
de la besada de dia i de nit,
reblir la matemàtica escassa
del nostre pas.

M’assetja l’esvoranc,
per molt que
completi el volum diàfan del meu sexe,
o la mida precisa de la mà que m’amanyagui
possible o duradora.
Pensar en el buit que pobla
l’ossada i el teixit sensible d’aquest viatje,
còpula, identitat,
còpula, soledat.

Ser cos,
seduir la vida i la mort.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s