L’esberla

Ja em perdonareu,
us he retingut
només un grau.
És senyal de l’encert
en el bàrem de la tendresa,
aquesta fervent trencadissa
d’esguardar un horitzó
com la darrera besada dels ulls.

Ja excusareu de nou
aquesta pell que muda
dins el taüt de l’habitud
de contenir els ponents.
I és que voldria deturar
aquesta imatge de l’esberla,
per quan morim
distants,
llepant la sang de tots els mots.

Ja em perdonaràs
si et fragmento el ser
per aprimar les nits
sense la grana del saber.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s