Serenor

De cara al moll del camí
en el que passejo les mides de la vida,
no desatenc els graons de sutge,
per on les vetlles d’uns amors precaris
s’ajeien.

D’altra manera, la meva veu
transpiraria més supèrbia,
enfilats ja els batecs dels seus gemecs
entre els meus pits i el solc que l’arada feia.

Si encara us empresono,
ploriquejo per l’arreu
o per les fuites d’una bonança inofensiva?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s