Sense títol

L’estiu
és aquest cel que em sosté,
sense habitar-me.

S’ha deixat anar novembre.
Una nou sense sostre
va franquejà la carta
d’una lleu exuberància,
enamorar-vos en quatre actes.

Viatjava.
L’hivern s’ajeia a l’ampit
de l’única finestra
que em duia pluja i cos,
que em duia…

Juliol,
lleva força a la meva debilitat.
No tinc casa, no goso clau,
sóc un badall per on s’escola
el foc gebrat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s