conviccions

Ja és hora de no fer extingir
les espelmes de les darreres conviccions:
Poema, no és un trajecte de llarg recorregut
i aturades esperades, partit
per on les andanes s’humanitazen;
és apedaçar el viatge que em despulla
amb les excuses dels déus.
Amor, és ara aquesta llum blanca i difunta
que m’amorteix el tram entre dit i dit.
Els fills, respiren al llit
i em desplego,
sóc la primera del verb.
Hauré de morir en les perifèries.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s