Mor la ciutat

Mor la ciutat,
tant en el cel com en la terra.
Moro jo d’un viatge nou,
el capvespre en la pantalla de vidre,
el contratemps de la velocitat en el palmell,
l’amor i la guerra escopits des d’un frontal,
els decibels en la pell.

Vaig morint,
doncs iterar i iterar l’aflicció
dins aquesta figura
que en fa memoria,
i en fa memòria
és haver trobat un paisatge amitjanat
amb la meva soledat,
com si les lletres parlessin
en aquest erm estiu que m’escanya.

Moro,
Perquè visc.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s